“Es que yo no lo hablo, pero algo lo entiendo.
Me gustaría, pero es que me da mucha vergüenza.
No si yo... me he criado en Valencia.”

Sol passar, en el dia a dia… mira, casualitats de la vida;
Ací a la botiga, a València, a “l'Europa del sud”, baix el sol meridional,
la llum que ens inunda i ens fa obrir finestrals, i escoltar lo cant dels pardals.

Sempre estan els tòpics normals, la bona gent, i també les gents anormals però,
volem anar a lo nostre, lo que pot ser l'origen d'Aborigen » col·lecció de samarretes (o camisetes),
dessuadores i accessoris varis «

Volem, a la nostra manera, reivindicar el benestar, eixa cultura popular, rica cornucòpia de
sabors i costums; eixa doctrina vital, la nostra, la de la bona vida. La creativitat quotidiana, el plaer
senzill. La cremor mediterrània (a part de la que ja em produeix la coca amb tomaca).

Ara ja ben penedits dels pecats, de ressaques doloroses , de matinades mediterrànies,
de matinades eternes.
També carrer, música, pas-doble dianer.
Diana ó despertà, fer més por que una pedregà, ara ni fer pols ni remomlí.


Caràcter mediterrani són els nostres uelos, la terra dels uelos dels nostres uelos,
aquella honestedat i senzillesa, la familiaritat de lo quotidià.
I és mirar a la mar, i també cap a l’altra mar; la d'oliveres i d'ametlers, la de vinyes i tarongers.
I la quietud i la tempestat, transparència i opacitat.
La gota freda tardorenca o... la primaveral, el sentiment torrencial.


En fi, tot això, en aquest, el món aquest de fàstic i d'il·lusió.

Anem fent ( i desfent, "my friend"), ni fent fred o calor, la qüestió es no fer un brot.

Fent bondat ó fent feredat. Del que et diguen... creu-te la meitat.
Pocs reis ( si no són els mags ) i molt de "love", a mansalva.
Desperta't , crida, brama i brinda. La monarquia pa sa tia.
Samarretes natives. Pols en el camí que camines.
Camisetes locals. Erms els bancals.
ABORIGEN ( a estall )