Quan et donen carabasses, o les portaves a casa,
després dels exàmens.
El color “butano”, taronja i carabassa.
La raça dels que es creuen saber massa.
La raça sobrada, sabedora i filòsofa.
Els que parlen i s’escolten (“Vamos” … els que molen).
I així sempre i cada dia,
llàstima no poder aprendre de la seua excelsa saviesa, perqué mira … molaría.
AborigenVLC i el camí pedregós, entropesses amb un dels nombrosos clots.
I ara són les tres de la matinada, pense en significats i formes de carabasses.
I pense en alguns d’aquesta cada vegada més nombrosa raça, quan ens alliçonen:
“Ah mira, ahora también hacéis camisetas con frases en valenciano,
pero hay que pensar en estos tiempos globalizados,
en valenciano, nunca habrá tanta gente que las entienda como cuando son con frases en castellano.”
Els que es creuen saber massa, tenen el cap de carabassa.