L’art, sempre is hard però, somiar amb escapar amb l’alegre orxatera, fugint lluny.
Al voltant de les set parlem fins que es posa el sol.
Els diumenges d’agost, passàvem d’anar a l’espectacle de “variété”.
Cultura popular valenciana, espectacles de revista, també del teatre va ser artista.
Aquelles cintes, dels Pavesos, folk valencià al radiocassette.
Ara ja, ningú vol menjar paella russa ni tampoc “ensaladilla” ni pujar a la muntanya.
“Fums i contaminació, cubren València sencera.
Altos Hornos i la Ford estan matant l’Albufera.
Els peixos s’han ofegat i les fotges ja no venen; per no quedar,
ja no queden ni pins ni palmeres per a oxigenar.
Monstres de ferro preparen el nostre enterro.
Amb la central nuclear ai, valencians!
D’ara endavant els nostres fills naixeran amb mascareta d’acer i merda menjaran…”
Camisetes en valencià, Aborigen VLC.
Sap qui soc?
Amb l’art de Joan Monleón, viviem molt millor.