Tienda

A València, a la part més oest de la ciutat,  imponents, les torres o portal de Serrans.
I no podem obviar les altres que en peus queden a la ciutat, les torres de Quart.
En fosquejar, només fer-se de nit,  es tancaran.
Les observes de prop, pensa…
si les pedres parlaren … sabríem quina teoria de totes és la ben certa,
about allò de quedar-se a «la lluna de València».
No es solen complir els desitjos però,
mentrestant podem mirar amunt les constel·lacions,
i depenent de l’estacións, menjar bresquilles, nispros, figues, raïm, taronges o melons.
Les sargantanes per els clavills.
Per els camins, les veig
eixir i entrar pels seus amagatalls en el marge de sospedrà,
ens agrada estar al sol,
encà que ja es sap, solem sovint quedar-nos a la “lluna de València”,
alguna vegada encara passa.
El que tenim clar, és que nosaltres direm sempre, el desllunat.
«»A la lluna de València»» et quedaràs, desbaratà, desbaratat.
#AborigenVLC. Samarretes que reflexen una cultura,
una manera de viure, un art, una gastronomía, una llengua.
En fí, la genuïna manera del sentir aborigen.