aborigenvlc

Amb poques ganes de fer res, a l’inrevés.
Estarem rascant-mos bona cosa, la boss… la panxa, farem el gandul i sense remordiments,
ens abandonarem a la mandra i la perea, que és mala consellera, que la sang no altera,
no cregues tot el que respires, quan el sofà et menja el cap i et mata però, és que mola molt fer el manta.
La gossera, no fer ni un brot, tocar-se els collons, mandrejar and gandulejar per alguna xarxa social.
I tota la culpa per als Canis lupus familiaris, que només demanen amor,
i estar sempre al teu costat i només tenim una vida, i un any són com set.
Al territori Aborigen VLC quasi que sempre fa bon oratge
i estem tots esperant l’enviament d’un paquet.

L’art, sempre is hard però, somiar amb escapar amb l’alegre orxatera, fugint lluny.
Al voltant de les set parlem fins que es posa el sol.
Els diumenges d’agost, passàvem d’anar a l’espectacle de “variété”.
Cultura popular valenciana, espectacles de revista, també del teatre va ser artista.
Aquelles cintes, dels Pavesos, folk valencià al radiocassette.
Ara ja, ningú vol menjar paella russa ni tampoc “ensaladilla” ni pujar a la muntanya.
“Fums i contaminació, cubren València sencera.
Altos Hornos i la Ford estan matant l’Albufera.
Els peixos s’han ofegat i les fotges ja no venen; per no quedar,
ja no queden ni pins ni palmeres per a oxigenar.
Monstres de ferro preparen el nostre enterro.
Amb la central nuclear ai, valencians!
D’ara endavant els nostres fills naixeran amb mascareta d’acer i merda menjaran…”
Camisetes en valencià, Aborigen VLC.
Sap qui soc?
Amb l’art de Joan Monleón, viviem molt millor.

No ens agrada molt allò de dir “La terreta”.
La tele en color i la mula mecànica, el regadiu, l’horta,
i el secà, que a gust estàvem (i ho sabíem).
La gent, alts vols sense mirar cap avall en la terra,
i la festa dels colors i sabors del mercat, això es va acabant.
Aquells primers agricultors neolítics mediterranis braus,
a terres de la Marina però, el que va suposar de veritat,
la revolució “menina”, això va ser l’agricultura andalusina i tot el seu llegat.
Hui, els llauradors s’han plantat, diuen que fins ací hem arribat.
Tractors de “manifa” per la ciutat, i el bancal erm i desesperat va quedant.
Que trone i no pedregue, perquè ploure, no plou i baix l’arbre estem, a l’aguait i per la nit.
Aborigen VLC son camisetes d’ací.
Bon profit!

Directe des del cor de la ciutat del Túria, ells,
que van ser xiquets de Sant Vicent, són fills de la pólvora i del “petardo”.
Mi padre, nano, va arribar des d’un poble de Conca amb només 11 anys,
quan tot això eren hortes i carrers plens de fang, quan Orriols,
Benimàmet, Benimaclet i el Cabanyal encara eren pobles, corria l’any 1951.
A hores d,ara ja és un valencià jubilat,
amb la d’antenes de TV que va instal·lar per ací i per allà.
Llavors i aleshores però, “¿Qué me estás contando nano?
També utilitzat per el clàssic “Nano Valenciano, el del yeeee nanooo!”
Al final, no podeu entrar al casal, està tot fatal per tal d’ofrenar, nem a pillar, blau cel.
Make Valencia great again, tete! Aborigen VLC