en valencià

A València, a la part més oest de la ciutat,  imponents, les torres o portal de Serrans.
I no podem obviar les altres que en peus queden a la ciutat, les torres de Quart.
En fosquejar, només fer-se de nit,  es tancaran.
Les observes de prop, pensa…
si les pedres parlaren … sabríem quina teoria de totes és la ben certa,
about allò de quedar-se a «la lluna de València».
No es solen complir els desitjos però,
mentrestant podem mirar amunt les constel·lacions,
i depenent de l’estacións, menjar bresquilles, nispros, figues, raïm, taronges o melons.
Les sargantanes per els clavills.
Per els camins, les veig
eixir i entrar pels seus amagatalls en el marge de sospedrà,
ens agrada estar al sol,
encà que ja es sap, solem sovint quedar-nos a la “lluna de València”,
alguna vegada encara passa.
El que tenim clar, és que nosaltres direm sempre, el desllunat.
«»A la lluna de València»» et quedaràs, desbaratà, desbaratat.
#AborigenVLC. Samarretes que reflexen una cultura,
una manera de viure, un art, una gastronomía, una llengua.
En fí, la genuïna manera del sentir aborigen.

El cap dret i el cor ben net.
Camiseta en Valencià, samarretes valencianes, totalment del rovellet.
Perpètua contradicció.
No és tan fàcil la connexió, de fet,
ja diu que no està disponible en “ estos momentos”.
Deus estar sempre alerta per tal de combatre els embats,
que per cert, mai ens ixen barats, ni tampoc les envestides.
Bregant diàriament, amb llestos i pardals espavilats,
borinots i paisans trempats, tertulians,
“mangantes” i “sanguangos” escura butxaques del tres al quatre però,
nosaltres fent camí, i sense parar,
amb el crani ben alt, i el cor ben fart però bombant.
El cap des de la cadira, no arriba casi a veure’t passar,
dins del cor, que no alça el cap, temptacions passatgeres,
en les quatre estacions y hores durant les quals esperes.
El cap dret i el cor net. Aborigen VLC forever.